Warning, /education/kturtle/po/ca/docs/kturtle/programming-reference.docbook is written in an unsupported language. File is not indexed.

 <chapter id="reference">
 <title
 >Referència de programació de &turtlescript;</title>
 <para
 >Aquesta és la referència per a &turtlescript; del &kturtle;. En la primera secció d'aquest capítol es fa un repàs a alguns aspectes de la <link linkend="grammar"
 >gramàtica</link
 > dels programes en &turtlescript;. La segona secció es refereix exclusivament als <link linkend="mathematical-operators"
 >operadors matemàtics</link
 >, els <link linkend="boolean-operators"
 >operadors booleans (true/false -cert/fals-)</link
 > i els <link linkend="comparing-operators"
 >operadors de comparació</link
 >. La tercera secció bàsicament és una llista gegant explicant totes les <link linkend="commands"
 >ordres</link
 > instrucció a instrucció. La quarta secció explica com <link linkend="assignment-of-variables"
 >assignar</link
 > valors a les <link linkend="assignment-of-variables"
 >variables</link
 >. Per a finalitzar, en la cinquena secció s'explica la forma d'organitzar l'execució d'ordres amb les <link linkend="controlling-execution"
 >sentències de control de l'execució</link
 > i en la sisena secció com crear les vostres pròpies ordres amb <link linkend="learn"
 ><userinput
 >learn -aprèn-</userinput
 ></link
 >.</para>
 
 <sect1 id="grammar">
 <title
 >La gramàtica de &turtlescript;</title>
 <para
 >Igual que en qualsevol llenguatge, el &turtlescript; té diferents tipus de paraules i símbols. En anglès es distingeixen els verbs (com «to walk» -caminar- o «to sing» -cantar-) i noms (com «sister» -germana- o «house» -casa-), que s'utilitzen per a diferents finalitats. El &turtlescript; és un llenguatge de programació, el qual s'utilitza per a indicar el que ha de fer el &kturtle;.</para>
 <para
 >En aquesta secció s'expliquen amb brevetat alguns dels diferents tipus de paraules i símbols de &turtlescript;. Expliquem els <link linkend="comment"
 >comentaris</link
 >, les <link linkend="command"
 >ordres</link
 > i els tres tipus diferents de literals: <link linkend="number"
 >nombres</link
 >, <link linkend="string"
 >cadenes</link
 > i <link linkend="boolean-value"
 >valors booleans («true/false» -cert/fals-)</link
 >.</para>
 
 
 <sect2 id="comment">
 <title
 >Comentaris</title>
 <para
 >Un programa consisteix en les instruccions que s'executen en executar-lo i els anomenats comentaris. Els comentaris no s'executen, el &kturtle; simplement els ignora en executar el vostre programa. Els comentaris hi són perquè altres programadors entenguin millor el vostre programa. Tot el que segueix a un símbol <userinput
 >#</userinput
 > és considerat un comentari de &turtlescript;. Per exemple, aquest petit programa que no fa res: <screen>
 # Aquest petit programa no fa res. Només és un comentari!
 </screen
 > És un xic inútil, però plasma molt bé l'assumpte.</para>
 <para
 >Els comentaris són molt útils quan el programa es fa més complex. Poden ajudar a donar un consell als altres programadors. En el següent programa veureu que els comentaris s'utilitzen juntament amb l'ordre <link linkend="print"
 >print</link
 >. <screen>
 # Aquest programa ha estat realitzat per en Cies Breijs.
 print "Aquest text serà imprès en el llenç"
 # La línia anterior no és un comentari, però sí la línia següent:
 # print "Aquest text no s'imprimirà!"
 </screen
 > La primera línia descriu el programa. La segona línia és executada pel &kturtle; i imprimeix <userinput
 >Aquest text serà imprès en el llenç</userinput
 >. La tercera línia és un comentari. I la quarta línia és un comentari que conté un fragment de &turtlescript;, si s'elimina el símbol <userinput
 >#</userinput
 > en la quarta línia, la declaració d'impressió serà executada pel &kturtle;. Els programadors diuen: La sentència d'impressió en la quarta línia és un comentari (commented out).</para>
 <para
 >Les línies comentades es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > en color gris clar en l'<link linkend="the-editor"
 >editor de codi</link
 >.</para>
 </sect2>
 
 <sect2 id="command">
 <title
 >Ordres</title>
 <para
 >L'ús d'ordres, li indiquen a la tortuga o al &kturtle; que faci quelcom. Algunes ordres necessiten alguna entrada, alguna sortida. <screen>
 # «forward» és una ordre que necessita una entrada, en aquest cas el número 100:
 forward 100
 </screen
 > La primera línia és un <link linkend="comment"
 >comentari</link
 >. La segona línia conté l'ordre «<userinput
 >forward</userinput
 >» i el número 100. El nombre no forma part de l'ordre, es considera l'«entrada» d'aquesta.</para>
 <para
 >Algunes ordres, com ara <userinput
 >go</userinput
 > (<userinput
 >vesa</userinput
 >) necessiten alguna cosa més que un valor d'entrada. Múltiples valors s'han de separar utilitzant el caràcter <userinput
 >,</userinput
 > (coma).</para>
 <para
 >Per a una descripció detallada de totes les ordres que admet el &kturtle; aneu <link linkend="commands"
 >aquí</link
 >. Les ordres integrades es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > en color blau fosc.</para>
 </sect2>
 
 <sect2 id="number">
 <title
 >Nombres</title>
 <para
 >El més probable és que ja sabeu quelcom sobre els nombres. La manera com s'utilitzen en el &kturtle; no és gaire diferent del llenguatge parlat, o les matemàtiques.</para>
 <para
 >Tenim els anomenats nombres naturals: <userinput
 >0</userinput
 >, <userinput
 >1</userinput
 >, <userinput
 >2</userinput
 >, <userinput
 >3</userinput
 >, <userinput
 >4</userinput
 >, <userinput
 >5</userinput
 >, &etc; Els nombres negatius: <userinput
 >-1</userinput
 >, <userinput
 >-2</userinput
 >, <userinput
 >-3</userinput
 >, &etc; I els nombres amb decimals, per exemple: <userinput
 >0.1</userinput
 >, <userinput
 >3.4</userinput
 >, <userinput
 >33.3333</userinput
 >, <userinput
 >-5.05</userinput
 >, <userinput
 >-1.0</userinput
 >. El caràcter <userinput
 >.</userinput
 > (punt) s'utilitza com a separador de decimals. </para>
 <para
 >Els nombres es poden utilitzar en <link linkend="mathematical-operators"
 >operacions matemàtiques</link
 > i <link linkend="comparing-operators"
 >operadors de comparació</link
 >. També es poden desar en les <link linkend="assignment-of-variables"
 >variables</link
 >. Els nombres són <glossterm
 >ressaltats</glossterm
 > en color vermell fosc.</para>
 </sect2>
 
 <!-- constants like pi? -->
 
 <sect2 id="string">
 <title
 >Cadenes</title>
 <para
 >Primer un exemple: <screen>
 print "Hola, soc una cadena."
 </screen
 > En aquest exemple <userinput
 >print</userinput
 > és una ordre i on <userinput
 >"Hola, soc una cadena."</userinput
 > és una cadena. Les cadenes comencen i acaben amb la marca <userinput
 >"</userinput
 >, amb aquestes marques el &kturtle; sabrà que és una cadena.</para>
 <para
 >Les cadenes es poden posar en les <link linkend="assignment-of-variables"
 >variables</link
 >, igual que els <link linkend="number"
 >nombres</link
 >. No obstant això, a diferència dels nombres, les cadenes no es poden utilitzar en els <link linkend="mathematical-operators"
 >operadors matemàtics</link
 > o els <link linkend="comparing-operators"
 >operadors de comparació</link
 >. Les cadenes es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > en color vermell.</para>
 </sect2>
 
 <sect2 id="boolean-value">
 <title
 >Els valors booleans («true/false» -cert/fals-)</title>
 <para
 >Només hi ha dos valors booleans: <userinput
 >true</userinput
 ><indexterm
 ><primary
 >true</primary
 ></indexterm
 > (<userinput
 >cert</userinput
 >) i <userinput
 >false</userinput
 ><indexterm
 ><primary
 >false</primary
 ></indexterm
 > (<userinput
 >fals</userinput
 >). De vegades també se'ls crida: «<userinput
 >on</userinput
 >» i «<userinput
 >off</userinput
 >», «<userinput
 >yes</userinput
 >» i «<userinput
 >no</userinput
 >», «<userinput
 >one</userinput
 >» i «<userinput
 >zero</userinput
 >». Però en el &turtlescript; sempre se'ls crida, <userinput
 >true</userinput
 > i <userinput
 >false</userinput
 >. Doneu una ullada a aquest fragment de &turtlescript;: <screen>
 $a = true
 </screen
 > Si ens fixem en l'<link linkend="the-inspector"
 >inspector</link
 >, veurem que la <link linkend="assignment-of-variables"
 >variable</link
 > <userinput
 >$a</userinput
 > s'estableix a <userinput
 >true</userinput
 > i té el tipus booleà.</para>
 <para
 >Els valors booleans sovint són el resultat d'un <link linkend="comparing-operators"
 >operador de comparació</link
 >, com en el següent fragment de &turtlescript;: <screen>
 $answer = 10 &gt; 3
 </screen
 > La <link linkend="assignment-of-variables"
 >variable</link
 > <userinput
 >$answer</userinput
 > està establerta a <userinput
 >true</userinput
 >, perquè <userinput
 >10</userinput
 > és més gran que <userinput
 >3</userinput
 >.</para>
 <para
 >Els valors booleans, <userinput
 >true</userinput
 > i <userinput
 >false</userinput
 >, es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > en color vermell fosc.</para>
 </sect2>
 
 </sect1>
 
 
 
 <sect1 id="operators">
 <title
 >Els operadors matemàtics, booleans i de comparació</title>
 <para
 >El títol d'aquesta secció pot reservar una certa dificultat, però, no és tan difícil com sona.</para>
 
 <sect2 id="mathematical-operators">
 <title
 >Els operadors matemàtics</title>
 <para
 >Aquests són els símbols matemàtics bàsics coneguts com: add «suma» (<userinput
 >+</userinput
 >), subtract «resta» (<userinput
 >-</userinput
 >), multiply «multiplicació» (<userinput
 >*</userinput
 >), divide «divisió» (<userinput
 >/</userinput
 >) i power «potència» (<userinput
 >^</userinput
 >).</para>
 
 <para
 >Aquí teniu un petit exemple dels operadors matemàtics que podeu utilitzar en &turtlescript;: <screen>
 $add      = 1 + 1
 $subtract = 20 - 5
 $multiply = 15 * 2
 $divide   = 30 / 30
 $power    = 2 ^ 2
 </screen
 > Els valors resultants de les operacions matemàtiques són <link linkend="assignment-of-variables"
 >assignats</link
 > a diverses <link linkend="assignment-of-variables"
 >variables</link
 >. Utilitzant l'<link linkend="the-inspector"
 >inspector</link
 > podeu veure els valors.</para>
 <para
 >Si el que voleu és fer un càlcul senzill, podeu fer quelcom com això: <screen
 >print 2010-12
 </screen
 ></para>
 <para
 >Ara veurem un exemple amb parèntesis: <screen>
 print ( ( 20 - 5 ) * 2 / 30 ) + 1
 </screen
 > Les expressions entre parèntesis es calculen primer. En aquest exemple, es calcula 20 menys 5, després es multiplica per dos, es divideix per 30 i després se suma 1 (el qual ens dona 2). Els parèntesis també es poden utilitzar en altres casos.</para>
 <para
 >El &kturtle; també té funcions matemàtiques més avançades en forma d'ordres. Doneu una ullada a les següents ordres, però cal tenir present que es tracten d'operacions avançades: <link linkend="round"
 >round</link
 >, <link linkend="random"
 >random</link
 >, <link linkend="sqrt"
 >sqrt</link
 >, <link linkend="pi"
 >pi</link
 >, <link linkend="sin"
 >sin</link
 >, <link linkend="cos"
 >cos</link
 >, <link linkend="tan"
 >tan</link
 >, <link linkend="arcsin"
 >arcsin</link
 >, <link linkend="arccos"
 >arccos</link
 >, <link linkend="arctan"
 >arctan</link
 >.</para>
 </sect2>
 
 <sect2 id="boolean-operators">
 <title
 >Els operadors booleans («true/false» -cert/fals-)</title>
 <para
 >On els <link linkend="mathematical-operators"
 >operadors matemàtics</link
 > són principalment per als <link linkend="number"
 >nombres</link
 >, els operadors booleans són per als <link linkend="boolean-value"
 >valors booleans</link
 > (<userinput
 >true</userinput
 > i <userinput
 >false</userinput
 >). Només hi ha tres operadors booleans, anomenats: <userinput
 >and</userinput
 ><indexterm
 ><primary
 >and</primary
 ></indexterm
 >, <userinput
 >or</userinput
 ><indexterm
 ><primary
 >or</primary
 ></indexterm
 > i <userinput
 >not</userinput
 ><indexterm
 ><primary
 >not</primary
 ></indexterm
 >. El següent fragment de &turtlescript; ens mostra com emprar-los: <screen>
 $and_1_1 = true and true    # -> true
 $and_1_0 = true and false   # -> false
 $and_0_1 = false and true   # -> false
 $and_0_0 = false and false  # -> false
 
 $or_1_1 = true or true    # -> true
 $or_1_0 = true or false   # -> true
 $or_0_1 = false or true   # -> true
 $or_0_0 = false or false  # -> false
 
 $not_1 = not true   # -> false
 $not_0 = not false  # -> true
 </screen
 > Utilitzant l'<link linkend="the-inspector"
 >inspector</link
 > podreu veure els valors, però també oferim aquests resultats com a petits comentaris al final de les línies. <userinput
 >and</userinput
 > avalua <userinput
 >true</userinput
 > només si ambdues parts són <userinput
 >true</userinput
 >. <userinput
 >or</userinput
 > avalua <userinput
 >true</userinput
 > si una part i l'altra són <userinput
 >true</userinput
 >. I <userinput
 >not</userinput
 > retorna un <userinput
 >true</userinput
 > a dintre de <userinput
 >false</userinput
 > i <userinput
 >false</userinput
 > a dintre de <userinput
 >true</userinput
 >.</para>
 <para
 >Els operadors booleans es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > en color rosa.</para>
 
 <sect3 id="boolean-operators-advanced-examples">
 <title
 >Alguns exemples més avançats</title>
 <para
 >Considerem el següent exemple amb <userinput
 >and</userinput
 >: <screen>
  $a = 1
 $b = 5
 if (($a &lt; 10) and ($b == 5)) and ($a &lt; $b) {
   print "hola"
 }
 </screen
 > En aquest fragment de &turtlescript; el resultat de tres <link linkend="comparing-operators"
 >operadors de comparació</link
 > es fusionen utilitzant els operadors <userinput
 >and</userinput
 >. Això significa que els tres han d'avaluar «true» perquè s'imprimeixi «hola».</para>
 
 <para
 >Un exemple amb <userinput
 >or</userinput
 >: <screen>
 $n = 1
 if ($n &lt; 10) or ($n == 2) {
   print "hola"
 }
 </screen
 > En aquest fragment de &turtlescript; la part esquerra de <userinput
 >or</userinput
 > està avaluant a «true», el costat dret a «false». Atès que un dels dos costats de l'operador <userinput
 >or</userinput
 > és «true», l'operador <userinput
 >or</userinput
 > avaluarà com a «true». El qual vol dir que s'imprimirà «hola».</para>
 
 <para
 >I, finalment, un exemple amb <userinput
 >not</userinput
 > que canvia de «true» a «false» i de «false» a «true». Doneu un cop d'ull: <screen
 >$n = 1
 if not ($n == 3) {
   print "hola"
 } else {
   print "sense hola ;-)"
 }
 </screen
 ></para>
 </sect3>
 </sect2>
 
 <sect2 id="comparing-operators">
 <title
 >Els operadors de comparació</title>
 <para
 >Considereu en la possibilitat d'aquesta simple comparació: <screen>
 $answer = 10 &gt; 3
 </screen
 > Aquí <userinput
 >10</userinput
 > és comparat amb <userinput
 >3</userinput
 > amb l'operador «més gran que». El resultat d'aquesta comparació, el <link linkend="boolean-value"
 >​valor booleà</link
 > <userinput
 >true</userinput
 > es desa a la <link linkend="assignment-of-variables"
 >variable</link
 > <userinput
 >$answer</userinput
 >.</para>
 <para
 >Tots els <link linkend="number"
 >nombres</link
 > i les <link linkend="assignment-of-variables"
 >variables</link
 > (que contenen nombres) es poden comparar entre si amb els operadors de comparació.</para>
 <para
 >Aquí hi ha tots els possibles operadors de comparació: <table
 > <title
 >Tipus de preguntes</title
 > <tgroup cols="3"
 > <tbody
 > <row
 > <entry
 ><userinput
 >$A == $B</userinput
 ></entry
 > <entry
 >igual que</entry
 > <entry
 >respon «true» si <userinput
 >$A</userinput
 > és igual que <userinput
 >$B</userinput
 ></entry
 > </row
 > <row
 > <entry
 ><userinput
 >$A != $B</userinput
 ></entry
 > <entry
 >no igual que</entry
 > <entry
 >respon «true» si <userinput
 >$A</userinput
 > no és igual que <userinput
 >$B</userinput
 ></entry
 > </row
 > <row
 > <entry
 ><userinput
 >$A &gt; $B</userinput
 ></entry
 > <entry
 >més gran que</entry
 > <entry
 >respon «true» si <userinput
 >$A</userinput
 > és més gran que <userinput
 >$B</userinput
 ></entry
 > </row
 > <row
 > <entry
 ><userinput
 >$A &lt; $B</userinput
 ></entry
 > <entry
 >més petit que</entry
 > <entry
 >respon «true» si <userinput
 >$A</userinput
 > és més petit que <userinput
 >$B</userinput
 ></entry
 > </row
 > <row
 > <entry
 ><userinput
 >$A &gt;= $B</userinput
 ></entry
 > <entry
 >més gran o igual que</entry
 > <entry
 >respon «true» si <userinput
 >$A</userinput
 > és més gran o igual que <userinput
 >$B</userinput
 ></entry
 > </row
 > <row
 > <entry
 ><userinput
 >$A &lt;= $B</userinput
 ></entry
 > <entry
 >més petit o igual que</entry
 > <entry
 >respon «true» si <userinput
 >$A</userinput
 > és més petit o igual que <userinput
 >$B</userinput
 ></entry
 > </row
 > </tbody
 > </tgroup
 > </table
 > Cal tenir en compte que <userinput
 >$A</userinput
 > i <userinput
 >$B</userinput
 > han de ser <link linkend="number"
 >nombres</link
 > o <link linkend="assignment-of-variables"
 >variables</link
 > que contenen nombres.</para>
 </sect2>
 
 
 </sect1>
 
 
 
 <sect1 id="commands">
 <title
 >Ordres</title>
 <para
 >Utilitzant ordres li indicareu a la tortuga o al &kturtle; que faci quelcom. Algunes ordres necessiten alguna entrada o sortida. En aquesta secció explicarem totes les ordres integrades del &kturtle;. D'altra banda, utilitzant <link linkend="learn"
 ><userinput
 >learn (aprèn)</userinput
 ></link
 >, podreu crear les vostres pròpies ordres. Les ordres integrades que es debaten aquí es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > amb color blau fosc.</para>
 
 <sect2 id="moving-the-turtle">
 <title
 >Moure la tortuga</title>
 <para
 >Hi ha diverses ordres per a moure la tortuga sobre la pantalla.</para>
 
   <variablelist>
     <anchor id="forward"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >forward -fw- (avança -av-)<indexterm
 ><primary
 >forward -fw- (avança -av-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >forward X</screen
 ><userinput
 >forward</userinput
 > mou la tortuga cap endavant la quantitat de X píxels. Quan el llapis està sota la tortuga aquesta deixa un rastre. <userinput
 >forward</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >fw</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="backward"/>
     <varlistentry
 >  
       <term
 >backward -bw- (recula -re-)<indexterm
 ><primary
 >backward -bw- (recula -re-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >backward X</screen
 ><userinput
 >backward</userinput
 > mou la tortuga cap enrere la quantitat de X píxels. Quan el llapis està avall la tortuga deixa un rastre. <userinput
 >backward</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >bw</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="turnleft"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >turnleft -tl- (giraesquerra -ge-)<indexterm
 ><primary
 >turnleft -tl- (giraesquerra -ge-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >turnleft X</screen
 ><userinput
 >turnleft</userinput
 > ordena a la tortuga tornar una quantitat de X graus cap a l'esquerra. <userinput
 >turnleft</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >tl</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="turnright"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >turnright -tr- (giradreta -gd-)<indexterm
 ><primary
 >turnright -tr- (giradreta -gd-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >turnright X</screen
 ><userinput
 >turnright</userinput
 > ordena a la tortuga tornar una quantitat de X graus cap a la dreta. <userinput
 >turnright</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >tr</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="direction"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >direction -dir- (direcció -dir-)<indexterm
 ><primary
 >direction -dir- (direcció -dir-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >direction X</screen
 ><userinput
 >direction</userinput
 > estableix la direcció de la tortuga a una quantitat de X graus X comptant des de zero, i per tant no és relativa a la direcció anterior de la tortuga. <userinput
 >direction</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >dir</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="getdirection"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >getdirection (obtinguesdireccio)<indexterm
 ><primary
 >getdirection (obtinguesdireccio)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >getdirection (obtinguesdireccio)</screen
 ><userinput
 >getdirection</userinput
 > retorna la direcció de la tortuga a una quantitat de graus comptant des de zero, on zero és la direcció quan la tortuga està apuntant cap amunt.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="center"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >center (centra)<indexterm
 ><primary
 >center (centra)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >center</screen
 ><userinput
 >center</userinput
 > mourà la tortuga cap al centre sobre el llenç.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="go"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >go (vesa)<indexterm
 ><primary
 >go (vesa)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >go X,Y</screen
 ><userinput
 >go</userinput
 > ordena a la tortuga anar cap a un lloc determinat en el llenç. Aquest lloc és X <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 > des de l'esquerra del llenç, i Y <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 > des de la part superior del llenç.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="gox"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >gox (vesax)<indexterm
 ><primary
 >gox (gx)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >gox X</screen
 ><userinput
 >gox</userinput
 > ordena a la tortuga que es desplaci X <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 > des de l'esquerra del llenç mantenint la seva estada a la mateixa alçada. <userinput
 >gox</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >gx</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="goy"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >goy (vesay)<indexterm
 ><primary
 >goy (gy)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >goy Y</screen
 ><userinput
 >goy</userinput
 > ordena a la tortuga que es desplaci Y <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 > des de la part superior del llenç mantenint la seva estada a la mateixa distància de la vora esquerra del llenç. <userinput
 >goy</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >gy</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <note
 ><para
 >Utilitzant les ordres <userinput
 >go</userinput
 >, <userinput
 >gox</userinput
 >, <userinput
 >goy</userinput
 > i <userinput
 >center</userinput
 > la tortuga no dibuixarà una línia, tant se val si el llapis és cap amunt o cap avall.</para>
   </note>
 </sect2>
 
 <sect2 id="locate-the-turtle">
 <title
 >On està la tortuga?</title>
 <para
 >Hi ha dues ordres que retornen la posició de la tortuga sobre la pantalla.</para>
 
   <variablelist>
     <anchor id="getx"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >getx (obtinguesx)<indexterm
 ><primary
 >getx (obtinguesx)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><userinput
 >getx</userinput
 > retorna el nombre de píxels des de l'esquerra del llenç cap a la posició actual de la tortuga.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="gety"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >gety (obtinguesy)<indexterm
 ><primary
 >gety (obtinguesy)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><userinput
 >gety</userinput
 > retorna el nombre de píxels des de la part superior del llenç cap a la posició actual de la tortuga.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="pen">
 <title
 >La tortuga té un llapis</title>
 <para
 >La tortuga té un llapis que traça una línia quan aquesta es mou. Hi ha unes quantes ordres per a controlar el llapis. S'expliquen en aquesta secció.</para>
   <variablelist>
     <anchor id="penup"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >penup -pu- (aixecallapis -al-)<indexterm
 ><primary
 >penup -pu- (aixecallapis -al-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >penup</screen
 ><userinput
 >penup</userinput
 > aixeca el llapis del llenç. Quan el llapis està «amunt» no es dibuixarà cap línia quan es mogui la tortuga. Vegeu també <userinput
 >pendown</userinput
 >. <userinput
 >penup</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >pu</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="pendown"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >pendown -pd- (baixallapis -bl-)<indexterm
 ><primary
 >pendown -pd- (baixallapis -bl-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >pendown</screen
 ><userinput
 >penup</userinput
 > pressiona el llapis sobre el llenç. Quan el llapis està «abaixat» es dibuixarà una línia quan es mogui la tortuga. Vegeu també <userinput
 >penup</userinput
 >. <userinput
 >pendown</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >pd</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="setpenwidth"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >penwidth -pw- (gruixllapis -gl-)<indexterm
 ><primary
 >penwidth -pw- (gruixllapis -gl-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >penwidth X</screen
 ><userinput
 >penwidth</userinput
 > estableix l'amplada del traç del llapis (l'amplada de la línia) per una quantitat de X <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 >. <userinput
 >penwidth</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >pw</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="setfgcolor"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >pencolor -pc- (colorllapis -cl-)<indexterm
 ><primary
 >pencolor -pc- (colorllapis -cl-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >pencolor R,G,B</screen
 ><userinput
 >pencolor</userinput
 > estableix el color del llapis. <userinput
 >pencolor</userinput
 > pren una <glossterm linkend="rgb"
 >combinació RGB</glossterm
 > com a entrada. <userinput
 >pencolor</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >pc</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="canvas">
 <title
 >Ordres per a controlar el llenç</title>
 <para
 >Hi ha diverses ordres per a controlar el llenç.</para>
   <variablelist>
     <anchor id="resizecanvas"/>
     <varlistentry>
       <term
 >canvassize -cs- (midapaper -mp-)<indexterm
 ><primary
 >canvassize -cs- (midapaper -mp-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >canvassize X,Y</screen
 >Amb l'ordre <userinput
 >canvassize</userinput
 > podreu establir la mida del llenç. Agafa X i Y com a entrada, on X és l'amplada del llenç nou en <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 >, i Y és l'alçada del llenç nou en <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 >. <userinput
 >canvassize</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >cs</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="setbgcolor"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >canvascolor -cc- (colorpaper -cp-)<indexterm
 ><primary
 >canvascolor -cc- (colorpaper -cp-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >canvascolor R,G,B</screen
 ><userinput
 >canvascolor</userinput
 > estableix el color del llenç. <userinput
 >canvascolor</userinput
 > pren una <glossterm linkend="rgb"
 >combinació RGB</glossterm
 > com a entrada. <userinput
 >canvascolor</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >cc</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="clean">
 <title
 >Ordres per a netejar</title>
 <para
 >Hi ha dues ordres per a netejar el llenç després d'haver fet un embolic.</para>
   <variablelist>
     <anchor id="clear"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >clear -ccl- (neteja -net-)<indexterm
 ><primary
 >clear -ccl- (neteja -net-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >clear</screen
 >Amb <userinput
 >clear</userinput
 > podreu netejar tots els dibuixos del llenç. Totes les altres coses hi romandran: La posició i l'angle de la tortuga, el color del llenç, la visibilitat de la tortuga i la mida del llenç.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="reset"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >reset (restableix)<indexterm
 ><primary
 >reset (restableix)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >reset</screen
 ><userinput
 >reset</userinput
 > neteja molt més a fons que l'ordre <userinput
 >clear</userinput
 >. Després d'una ordre <userinput
 >reset</userinput
 > tot quedarà com en iniciar el &kturtle;. La tortuga es col·loca al centre de la pantalla, el color del llenç és blanc, la tortuga dibuixa un traç negre sobre el llenç i la mida del llenç s'estableix a 400 x 400 píxels.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="sprites">
 <title
 >La tortuga és un sprite</title>
 <para
 >En primer lloc, una breu explicació del que són els sprites: Els sprites són imatges petites que es poden moure per la pantalla, com veiem sovint en els jocs d'ordinador. La nostra tortuga és un sprite. Per a més informació, vegeu el glossari quant a <glossterm linkend="sprites"
 >sprites</glossterm
 >.</para>
 <para
 >A continuació trobareu una descripció completa de totes les ordres per a treballar amb sprites.</para>
 <note
 ><para
 >La versió actual del &kturtle; encara no admet l'ús de sprites que no sigui la tortuga. Amb les futures versions es podrà canviar la tortuga per alguna cosa del vostre propi disseny.</para
 ></note>
   <variablelist>
     <anchor id="spriteshow"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >spriteshow -ss- (mostra -mo-)<indexterm
 ><primary
 >spriteshow -ss- (mostra -mo-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >spriteshow</screen
 ><userinput
 >spriteshow</userinput
 > fa la tortuga visible de nou després d'haver-la ocultat. <userinput
 >spriteshow</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >ss</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="spritehide"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >spritehide -sh- (oculta -oc-)<indexterm
 ><primary
 >spritehide -sh- (oculta -oc-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >spritehide</screen
 ><userinput
 >spritehide</userinput
 > oculta la tortuga. Es pot utilitzar si la tortuga no s'ajusta al vostre dibuix. <userinput
 >spritehide</userinput
 > pot abreujar-se com <userinput
 >sh</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="writing">
 <title
 >Pot escriure la tortuga?</title>
 <para
 >La resposta és: «Sí». La tortuga pot escriure: Escriu gairebé tot el que se li ordena.</para>
   <variablelist>
     <anchor id="print"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >print (imprimeix)<indexterm
 ><primary
 >print (imprimeix)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >print X</screen
 >L'ordre <userinput
 >print</userinput
 > s'utilitza per a ordenar a la tortuga que escrigui quelcom en el llenç. <userinput
 >print</userinput
 > pren els números i cadenes com a entrada. Podeu imprimir diversos nombres i cadenes mitjançant el símbol «+». Vegeu aquest petit exemple: <screen
 >$year = 2003
 $author = "Joan"
 print "En " + $author + " va començar el projecte KTurtle al " + $year + " i encara gaudeix treballant-hi!"
 </screen>
       </para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="fontsize"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >fontsize (midalletra)<indexterm
 ><primary
 >fontsize (midalletra)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >fontsize X</screen
 ><userinput
 >fontsize</userinput
 > estableix la mida de la lletra utilitzada per <userinput
 >print</userinput
 >. <userinput
 >fontsize</userinput
 > pren una entrada que ha de ser un nombre. La mida s'estableix en <glossterm linkend="pixels"
 >píxels</glossterm
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="math-commands">
 <title
 >Ordres matemàtiques</title>
 <para
 >Les següents ordres són les ordres matemàtiques més avançades del &kturtle;.</para>
   <variablelist>
     <anchor id="round"/>
     <varlistentry>
       <term
 >round (arrod)<indexterm
 ><primary
 >round (arrod)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >round(x)</screen
 ><userinput
 >round</userinput
 > arrodoneix el nombre indicat a l'enter més proper. <screen>
 print round(10,8)
 forward 20
 print round(10,3)
 </screen
 > Amb aquest codi la tortuga imprimirà els nombres 11 i 10.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="random"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >random -rnd- (aleatori -ale-)<indexterm
 ><primary
 >random -rnd- (aleatori -ale-)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >random X,Y</screen
 ><userinput
 >random</userinput
 > és una ordre que pren l'entrada i dona una sortida. Com entrada requereix dos nombres, el primer (X) estableix el mínim de la sortida, el segon (Y) estableix el màxim. La sortida és un nombre escollit a l'atzar que és igual o superior al mínim i igual o inferior que el màxim. Aquí hi ha un petit exemple: <screen>
 repeat 500 {
   $x = random 1,20
   forward $x
   turnleft 10 - $x
 }
 </screen
 > Utilitzant l'ordre <userinput
 >random</userinput
 > podeu afegir una mica de caos al vostre programa.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="mod"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >mod<indexterm
 ><primary
 >mod</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >mod X,Y</screen
 >L'ordre <userinput
 >mod</userinput
 > retorna la resta de la divisió del primer número pel segon número.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="sqrt"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >sqrt (arrel)<indexterm
 ><primary
 >sqrt (arrel)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >sqrt X</screen
 >L'ordre <userinput
 >sqrt</userinput
 > és un requisit per a trobar l'arrel quadrada d'un número, X.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 <!--
   <variablelist>
     <anchor id="exp"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >exp<indexterm
 ><primary
 >exp</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >sqrt X</screen>
       </para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 -->
   <variablelist>
     <anchor id="pi"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >pi<indexterm
 ><primary
 >pi</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >pi</screen
 >Aquesta ordre retorna la constant Pi, <userinput
 >3,14159</userinput
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="sin"/>
     <anchor id="cos"/>
     <anchor id="tan"/>
     <varlistentry>
       <term
 >sin<indexterm
 ><primary
 >sin</primary
 ></indexterm
 >, cos<indexterm
 ><primary
 >cos</primary
 ></indexterm
 >, tan<indexterm
 ><primary
 >tan</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para>
 <screen
 >sin X
 cos X
 tan X
 </screen
 >Aquestes tres ordres representen les famoses funcions trigonomètriques <userinput
 >sin</userinput
 >, <userinput
 >cos</userinput
 > i <userinput
 >tan</userinput
 >. L'argument d'entrada d'aquestes ordres, X, és un <link linkend="number"
 >nombre</link
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="arcsin"/>
     <anchor id="arccos"/>
     <anchor id="arctan"/>
     <varlistentry>
       <term
 >arcsin<indexterm
 ><primary
 >arcsin</primary
 ></indexterm
 >, arccos<indexterm
 ><primary
 >arccos</primary
 ></indexterm
 >, arctan<indexterm
 ><primary
 >arctan</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para>
 <screen
 >arcsin X
 arccos X
 arctan X
 </screen
 >Aquestes ordres són les funcions inverses de <link linkend="sin"
 >sin</link
 >, <link linkend="cos"
 >cos</link
 > i <link linkend="tan"
 >tan</link
 >. L'argument d'entrada d'aquestes ordres, X, és un <link linkend="number"
 >nombre</link
 >.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="dialogs">
 <title
 >Aportacions i comentaris a través dels diàlegs</title>
 <para
 >Un diàleg és una petita finestra emergent que proporciona alguna informació o us demana alguna entrada. El &kturtle; té dos ordres per als diàlegs, anomenades: <userinput
 >message</userinput
 > i <userinput
 >ask</userinput
 ></para>
   <variablelist>
     <anchor id="message"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >message (missatge)<indexterm
 ><primary
 >message (missatge)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >message X</screen
 >L'ordre <userinput
 >message</userinput
 > pren una <link linkend="string"
 >cadena</link
 > com a entrada. Mostra un diàleg emergent que conté el text de la <link linkend="string"
 >cadena</link
 >. <screen
 >message "En Joan va començar el projecte KTurtle el 2003 i encara gaudeix treballant-hi!"
 </screen>
       </para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
   <variablelist>
     <anchor id="ask"/>
     <varlistentry
 > 
       <term
 >ask (pregunta)<indexterm
 ><primary
 >ask (pregunta)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >ask X</screen
 ><userinput
 >ask</userinput
 > pren una cadena com a entrada. La mostra en un diàleg emergent (similar a <link linkend="string"
 >message</link
 >), juntament amb un camp d'entrada. Després que l'usuari ha introduït un nombre o una cadena, el resultat es pot desar en una variable o passar-lo com a argument a una ordre. Per exemple: <screen>
 $in = ask "Quina és la vostra data de naixement?"
 $out = 2003 - $in
 print "L'any 2003 vàreu tenir " + $out + " anys d'edat en algun moment."
 </screen
 > Si l'usuari cancel·la el diàleg d'entrada, o no introdueix res, la variable quedarà buida.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 </sect1>
 
 
 
 <sect1 id="assignment-of-variables">
 <title
 >Assignar les variables</title>
 <para
 >En primer lloc, donarem una ullada a les variables, llavors ens centrarem en l'assignació de valors a aquestes variables. </para>
 
 <para
 >Les variables són paraules que comencen amb un «$», en l'<link linkend="the-editor"
 >editor</link
 > es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > amb color porpra.</para>
 
 <para
 >Les variables poden contenir qualsevol <link linkend="number"
 >nombre</link
 >, <link linkend="string"
 >cadena</link
 > o <link linkend="boolean-value"
 >valor booleà (true/false -cert/fals-)</link
 >. Utilitzant l'assignació, <userinput
 >=</userinput
 >, una variable pren el seu contingut. La qual mantindrà el contingut fins que el programa s'acabi d'executar o fins que la variable es torni a assignar a quelcom altre.</para>
 
 <para
 >Podeu utilitzar variables, un cop assignades, simplement mantenen el seu contingut. Per exemple, en el següent fragment de &turtlescript;: <screen>
 $x = 10
 $x = $x / 3
 print $x
 </screen
 > Primer a la variable <userinput
 >$x</userinput
 > se li assigna <userinput
 >10</userinput
 >. Llavors a <userinput
 >$x</userinput
 > es torna a assignar a la seva divisió per <userinput
 >3</userinput
 > -això significa que <userinput
 >$x</userinput
 > es torna a assignar al producte de <userinput
 >10 / 3</userinput
 >. Finalment s'imprimeix <userinput
 >$x</userinput
 >. En la línia dos i tres veureu que <userinput
 >$x</userinput
 > s'utilitza com si fos el seu contingut.</para>
 
 <para
 >Les variables s'han d'assignar per tal de ser utilitzades. Per exemple: <screen>
 print $n
 </screen
 > Donarà com a resultat un missatge d'error.</para>
 
 <para
 >Observem el següent fragment de &turtlescript;: <screen>
 $a = 2004
 $b = 25
 
 # Les següents ordres imprimeixen «2029»
 print $a + $b
 backward 30
 # La següent ordre imprimeix «2004 més 25 és igual que 2029»
 print $a + " més " + $b + " és igual que " + ($a + $b)
 </screen
 > En les dues primeres línies les variables <userinput
 >$a</userinput
 > i <userinput
 >$b</userinput
 > s'estableixen a 2004 i 25. Després s'executen dues ordres <userinput
 >print</userinput
 > amb una <userinput
 >backward 30</userinput
 > al mig. Els comentaris abans de l'ordre <userinput
 >print</userinput
 > expliquen el que faran. L'ordre <userinput
 >backward 30</userinput
 > hi és per a assegurar que cada sortida és una nova línia. Com podeu veure les variables es poden utilitzar com si fossin el que contenen, es poden utilitzar amb qualsevol mena d'<link linkend="operators"
 >operador</link
 > o com a entrada en utilitzar altres <link linkend="commands"
 >ordres</link
 >.</para>
 
 <para
 >Un exemple més: <screen>
 $name = ask "Quin és el teu nom?"
 print "Hola " + $name + "! Bona sort mentre apreneu l'art de la programació..."
 </screen
 > Força simple. Una vegada més podeu veure com la variable <userinput
 >$name</userinput
 >, és tractada com una cadena.</para>
 
 <para
 >En utilitzar variables l'<link linkend="the-inspector"
 >inspector</link
 > resulta molt útil. Mostra el contingut de totes les variables que estan actualment en ús.</para>
 </sect1>
 
 
 
 <sect1 id="controlling-execution">
 <title
 >Controlar l'execució</title>
 <para
 >Els controladors de l'execució us permeten -tal com el seu nom indica- controlar l'execució.</para>
 <para
 >Els controladors de l'execució es <glossterm
 >ressalten</glossterm
 > amb color verd fosc en una lletra en negreta. Els parèntesis s'utilitzen juntament amb els controladors de l'execució i es ressalten amb color negre.</para>
 
 <sect2 id="wait">
 <title
 >Fer que la tortuga esperi</title>
 <para
 >Si heu fet alguna cosa de programació en el &kturtle;, us haureu adonat que la tortuga pot ser molt ràpida dibuixant. Aquesta ordre farà que la tortuga esperi un període de temps determinat.</para>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >wait (espera)<indexterm
 ><primary
 >wait (espera)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >wait X</screen
 ><userinput
 >wait</userinput
 > fa que la tortuga esperi durant X segons. <screen>
 repeat 36 {
   forward 5
   turnright 10
   wait 0.5
 }
 </screen
 > Aquest codi dibuixa un cercle, però la tortuga esperarà mig segon després de cada pas. Això fa l'efecte d'una tortuga lenta.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="if">
 <title
 >Executa «if -si-»</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >if (si)<indexterm
 ><primary
 >if (si)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >if <link linkend="boolean-value"
 >booleà</link
 > { ... }</screen
 >El codi que es col·loca entre els claudàtors només s'executarà si el <link linkend="boolean-value"
 >valor booleà</link
 > avalua «true». <screen>
 $x = 6
 if $x &gt; 5 {
   print "$x és més gran que cinc!"
 }
 </screen
 > A la primera línia <userinput
 >$x</userinput
 > està establert a 6. En la segona línia s'utilitza un <link linkend="boolean-value"
 >operador de comparació</link
 > per a avaluar $x &gt; 5. Atès que aquest avalua «true», 6 és més gran que 5, el controlador de l'execució <userinput
 >if</userinput
 > permet executar el codi entre els claudàtors.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="else">
 <title
 >Si no, en altres paraules: «else -altrament-»</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >else (altrament)<indexterm
 ><primary
 >else (altrament)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >if <link linkend="boolean-value"
 >booleà</link
 > { ... } else { ... }</screen
 ><userinput
 >else</userinput
 > es pot utilitzar a més del controlador de l'execució <link linkend="if"
 ><userinput
 >if</userinput
 ></link
 >. El codi entre claudàtors després de <userinput
 >else</userinput
 > només s'executa si el <link linkend="boolean-value"
 >booleà</link
 > avalua «false». <screen>
 reset
 $x = 4
 if $x &gt; 5 {
   print "$x és més gran que cinc!"
 } else {
   print "$x és més petit que sis!"
 }
 </screen
 > L'<link linkend="comparing-operators"
 >operador de comparació</link
 > avalua l'expressió <userinput
 >$x &gt; 5</userinput
 >. Donat que 4 no és més gran que 5, l'expressió s'avalua com «fals». Això significa que el codi entre claudàtors després de <userinput
 >else</userinput
 > serà executat.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="while">
 <title
 >El bucle «while -mentre-»</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >while (mentre)<indexterm
 ><primary
 >while (mentre)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >while <link linkend="boolean-value"
 >booleà</link
 > { ... }</screen
 >El controlador de l'execució <userinput
 >while</userinput
 > s'assembla molt a <link linkend="if"
 ><userinput
 >if</userinput
 ></link
 >. La diferència és que <userinput
 >while</userinput
 > no deixa de repetir (en bucle) el codi entre claudàtors fins que el <link linkend="boolean-value"
 >booleà</link
 > avalua «false». <screen>
 $x = 1
 while $x &lt; 5 {
   forward 10
   wait 1
   $x = $x + 1
 }
 </screen
 > En la primera línia <userinput
 >$x</userinput
 > s'estableix a 1. En la segona línia s'avalua <userinput
 >$x &lt; 5</userinput
 >. Atès que la resposta a aquesta pregunta és «true» el controlador de l'execució while començarà a executar el codi entre claudàtors fins que <userinput
 >$x &lt; 5</userinput
 > avaluï «false». En aquest cas el codi entre els claudàtors s'executarà quatre vegades, perquè cada vegada que s'executa la cinquena línia <userinput
 >$x</userinput
 > s'incrementa en 1.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="repeat">
 <title
 >El bucle «repeat -repeteix-»</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >repeat (repeteix)<indexterm
 ><primary
 >repeat (repeteix)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >repeat <link linkend="number"
 >nombre</link
 > { ... }</screen
 >El controlador de l'execució <userinput
 >repeat</userinput
 > és molt similar <link linkend="while"
 ><userinput
 >while</userinput
 ></link
 >. La diferència és que <userinput
 >repeat</userinput
 > no deixa de repetir (en bucle) el codi entre els claudàtors tantes vegades com indica el nombre.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="for">
 <title
 >El bucle «for -per-», un bucle de comptatge</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >for (per)<indexterm
 ><primary
 >for (per)</primary
 ></indexterm
 ><indexterm
 ><primary
 >to (finsa)</primary
 ></indexterm
 ><indexterm
 ><primary
 >step (pas)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >for <link linkend="assignment-of-variables"
 >variable</link
 > = <link linkend="number"
 >nombre</link
 > to <link linkend="number"
 >nombre</link
 > { ... }</screen
 >El bucle <userinput
 >for</userinput
 > és un «bucle de comptatge», &ead;, que porta el compte per a vós. El primer nombre estableix la variable amb el valor en el primer bucle. Cada bucle incrementa aquest nombre fins que s'assoleix el segon nombre. <screen>
 for $x = 1 to 10 {
   print $x * 7
   forward 15
 }
 </screen
 > Cada vegada que s'executa el codi entre claudàtors <userinput
 >$x</userinput
 > s'incrementa en 1, fins que <userinput
 >$x</userinput
 > assoleix al valor de 10. El codi entre claudàtors imprimeix <userinput
 >$x</userinput
 > multiplicat per 7. Després que aquest programa acaba la seva execució veureu la taula de temps de 7 en el llenç. </para>
      <para
 >L'increment predeterminat d'un bucle és 1, podeu utilitzar un altre valor amb <screen
 >for <link linkend="assignment-of-variables"
 >variable</link
 > = <link linkend="number"
 >nombre</link
 > to <link linkend="number"
 >nombre</link
 > step <link linkend="number"
 >nombre</link
 > { ... }</screen
 ></para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="break">
 <title
 >Deixar un bucle</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >break (trenca)<indexterm
 ><primary
 >break (trenca)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >break</screen
 >Finalitza el bucle actual immediatament i transfereix el control a la sentència immediatament següent a aquest bucle.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="exit">
 <title
 >Aturar l'execució del vostre programa</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >exit (surt)<indexterm
 ><primary
 >exit (surt)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >exit</screen
 >Finalitza l'execució del vostre programa.</para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 
 <sect2 id="assert">
 <title
 >Comprovar les declaracions en temps d'execució</title>
   <variablelist>
     <varlistentry>
       <term
 >assert (declara)<indexterm
 ><primary
 >assert (declara)</primary
 ></indexterm
 ></term>
       <listitem
 ><para
 ><screen
 >assert <link linkend="boolean-value"
 >booleà</link
 ></screen
 >Es pot utilitzar per a raonar sobre la correcció del programa o de l'entrada. <screen
 >$in = ask "Quina és la vostra data de naixement?"
 # l'any ha de ser un nombre positiu
 assert $in 
 > 0
 </screen
 ></para
 ></listitem>
     </varlistentry>
   </variablelist>
 </sect2>
 </sect1>
 
 
 <sect1 id="learn">
 
 <title
 >Crear les vostres pròpies ordres amb «learn -aprèn-»</title>
 <para
 ><userinput
 >learn</userinput
 ><indexterm
 ><primary
 >learn</primary
 ></indexterm
 > és especial, ja que s'utilitza per a crear les vostres pròpies ordres. Les ordres que creeu poden agafar una <glossterm linkend="input-output"
 >entrada</glossterm
 > i retornar una <glossterm linkend="input-output"
 >sortida</glossterm
 >. Donem una ullada a com es crea una ordre nova: <screen>
 learn circle $x {
   repeat 36 {
     forward $x
     turnleft 10
   }
 }
 </screen
 > La nova ordre s'anomena <userinput
 >circle</userinput
 >. <userinput
 >circle</userinput
 > té una <glossterm linkend="input-output"
 >entrada</glossterm
 > com argument, per a establir la mida del cercle. <userinput
 >circle</userinput
 > no torna cap <glossterm linkend="input-output"
 >sortida</glossterm
 >. Ara podeu utilitzar l'ordre <userinput
 >circle</userinput
 > com una ordre normal a la resta del codi. Vegeu aquest exemple: <screen
 >learn circle $X {
   repeat 36 {
     forward $X 
     turnleft 10 
   }
 }
 
 go 200,200 
 circle 20
 
 go 300,200 
 circle 40  
 </screen>
 </para>
 <para
 >En el següent exemple, es crea una ordre amb un valor de retorn<indexterm
 ><primary
 >return</primary
 ></indexterm
 >. <screen>
 learn faculty $x {
   $r = 1
   for $i = 1 to $x {
     $r = $r * $i
   }
   return $r
 }
 
 print faculty 5
 </screen
 >En aquest exemple es crea una ordre nova anomenada <userinput
 >faculty</userinput
 >. Si l'entrada d'aquesta ordre és <userinput
 >5</userinput
 >, la sortida serà <userinput
 >5*4*3*2*1</userinput
 >. Mitjançant l'ús de <userinput
 >return</userinput
 > s'especificarà el valor de la <glossterm linkend="input-output"
 >sortida</glossterm
 > i es retornarà la fi de l'execució.</para>
 <para
 >Les ordres poden tenir més d'una <glossterm linkend="input-output"
 >entrada</glossterm
 >. En el següent exemple, es crea una ordre que dibuixa un rectangle: <screen>
 learn box $x, $y {
   forward $y
   turnright 90
   forward $x
   turnright 90
   forward $y
   turnright 90
   forward $x
   turnright 90
 }
 </screen
 > Ara podeu executar <userinput
 >box 50, 100</userinput
 > i la tortuga dibuixarà un rectangle en el llenç. </para>
   
 </sect1>
 
 </chapter>