Warning, /education/kstars/po/ca/docs/kstars/parallax.docbook is written in an unsupported language. File is not indexed.

 <sect1 id="ai-parallax">
 <sect1info>
 <author
 ><firstname
 >James</firstname
 > <surname
 >Lindenschmidt</surname
 > </author>
 </sect1info>
 <title
 >Paral·laxi</title>
 <indexterm
 ><primary
 >Paral·laxi</primary
 ></indexterm>
 <indexterm
 ><primary
 >Unitat astronòmica</primary
 ><see
 >Paral·laxi</see
 ></indexterm>
 <indexterm
 ><primary
 >Parsec</primary
 ><see
 >Paral·laxi</see
 ></indexterm>
  <para
 >La <firstterm
 >paral·laxi</firstterm
 > és el canvi aparent de la posició d'un objecte observat produïda per una variació en la posició de l'observador. Com a exemple, poseu la vostra mà al davant vostre amb el braç estès i observeu un objecte que es trobi al costat de l'habitació i que quedi al darrere de la vostra mà. Ara moveu el cap a la vostra espatlla dreta, i ara la vostra mà apareixerà a l'esquerra de l'objecte distant. Porteu el cap a l'espatlla esquerra per a comprovar que en aquesta ocasió la mà apareixerà a la dreta de l'objecte distant. </para>
  <para
 >A causa que la Terra orbita al voltant del Sol, observem el cel des d'una posició en constant moviment a l'espai. En conseqüència, s'observa un cert efecte de <firstterm
 >paral·laxi anual</firstterm
 >, en la que les posicions dels objectes propers aparenten un <quote
 >balandreig</quote
 > provocat pel nostre moviment al voltant del Sol. Això fa que succeeixi, però les distàncies per a les estrelles més properes són tan grans que necessitareu fer acurades observacions amb un telescopi per a detectar-la<footnote
 ><para
 >Els astrònoms de la Grècia antiga tenien coneixement sobre la paral·laxi; ja que ells no podien observar una paral·laxi anual en les posicions de les estrelles, i per això arribaren a la conclusió que la Terra podria no estar en moviment al voltant del Sol. Del que no s'adonaren fou que les estrelles estan milions de vegades més llunyanes que el Sol, de manera l'efecte de la paral·laxi és impossible de considerar a simple vista.</para
 ></footnote
 >. </para>
  <para
 >Els telescopis moderns permeten als astrònoms utilitzar la paral·laxi anual per a mesurar la distància a les estrelles més properes, utilitzant la triangulació. L'astrònom mesura acuradament la posició de l'estrella en dues dates, en un interval de sis mesos. Com més propera estigui l'estrella del Sol, major serà l'aparença de desplaçament en la seva posició entre les dues dates. </para>
  <para
 >Durant el període de sis mesos, la Terra es mou al llarg de la meitat de la seva òrbita al voltant del Sol, en aquest temps la seva posició canvia 2 <firstterm
 >unitats astronòmiques</firstterm
 > (el que abreujat seria UA; 1 UA és la distància entre la Terra i el Sol, aproximadament 150 milions de quilòmetres). Aquesta sembla una distància enorme, però fins i tot l'estrella més propera al Sol (Alfa Centauri) està a uns 40 <emphasis
 >bilions</emphasis
 > de quilòmetres de distància. En conseqüència, la paral·laxi anual és molt petita, típicament més petita que un <firstterm
 >segon d'arc</firstterm
 >, el qual tan sols és 1/3.600 d'un grau. Una unitat de distància que resulta còmoda per a les estrelles properes és el <firstterm
 >parsec</firstterm
 >, el qual significa <quote
 >segon d'arc de paral·laxi</quote
 >. Un parsec és la distància a la qual estaria una estrella si és observada amb un angle de paral·laxi d'un segon d'arc. El qual equival a 3,26 anys llum o 31 bilions de quilòmetres<footnote
 ><para
 >Els astrònoms prefereixen aquesta unitat, i per això s'han definit els <quote
 >kiloparsecs</quote
 > per a mesurar distàncies a escala galàctica i els <quote
 >megaparsecs</quote
 > per a mesurar distàncies intergalàctiques, fins i tot aquestes distàncies són massa grans per a poder observar una paral·laxi. Per a determinar aquestes distàncies són necessaris altres mètodes.</para
 ></footnote
 >. </para>
 </sect1>