Warning, /education/kstars/po/ca/docs/kstars/magnitude.docbook is written in an unsupported language. File is not indexed.
0001 <sect1 id="ai-magnitude"> 0002 <sect1info> 0003 <author 0004 ><firstname 0005 >Girish</firstname 0006 > <surname 0007 >V</surname 0008 > </author> 0009 </sect1info> 0010 <title 0011 >Escala de magnitud</title> 0012 <indexterm 0013 ><primary 0014 >Escala de magnitud</primary 0015 ><seealso 0016 >Flux</seealso 0017 > <seealso 0018 >Colors i temperatures de les estrelles</seealso 0019 > </indexterm> 0020 <para 0021 >Fa 2500 anys, l'antic astrònom grec Hipparchus va classificar la lluminositat de les estrelles visibles en el cel en una escala de l'1 al 6. A les estrelles més brillants les anomenà de <quote 0022 >primera magnitud</quote 0023 > i a les més febles que va poder veure de <quote 0024 >sexta magnitud</quote 0025 >. Increïblement, dos mil·lennis i mig més tard, l'esquema de classificació d'Hipparchus segueix sent emprat pels astrònoms, encara que des de llavors ha estat modernitzat i quantificat.</para> 0026 <note 0027 ><para 0028 >L'escala de magnitud va al revés del qual es podria esperar: Les estrelles més brillants tenen magnituds més <emphasis 0029 >petites</emphasis 0030 > que les més febles. </para> 0031 </note> 0032 <para 0033 >L'escala de magnitud moderna és una mesura quantitativa del <firstterm 0034 >flux</firstterm 0035 > de llum que arriba des d'una estrella, mitjançant una escala logarítmica: </para 0036 ><para 0037 >m = m<subscript 0038 >0</subscript 0039 > - 2,5 log (F / F<subscript 0040 >0</subscript 0041 >) </para 0042 ><para 0043 >Si no enteneu les matemàtiques, aquesta fórmula tan sols diu que la magnitud d'una certa estrella (m) és diferent de la d'alguna estrella estàndard (m<subscript 0044 >0</subscript 0045 >) per 2,5 vegades el logaritme de la seva proporció de flux. El factor 2,5*log significa que si la proporció de flux és 100, la diferència en magnituds serà de 5. Així doncs, una estrella de sexta magnitud és 100 vegades més feble que una de primera magnitud. El motiu pel qual la simple classificació d'Hipparchus es tradueix a una funció relativament complexa és que l'ull humà respon logarítmicament a la llum. </para 0046 ><para 0047 >S'utilitza una varietat d'escales de magnitud, cadascuna de les quals serveix per a una finalitat diferent. La més comuna és l'escala de magnitud aparent; això és, la mesura de la lluminositat de les estrelles (i altres objectes) segons l'ull humà. L'escala de magnitud aparent defineix que l'estrella Vega té una magnitud de 0,0 i assigna magnituds a tots els altres objectes utilitzant l'anterior equació i una mesura de la proporció de flux de cada objecte respecte a Vega. </para 0048 ><para 0049 >Això dificulta entendre a les estrelles utilitzant únicament les magnituds aparents. Imagineu dues estrelles en el cel amb una magnitud aparent similar, és a dir, que aparenten ser igual de brillants. És impossible saber, a simple vista, si tenen la mateixa lluminositat <emphasis 0050 >intrínseca</emphasis 0051 >; és possible que una de les estrelles sigui intrínsecament més brillant, però que estigui més llunyana. Si es conegués la distància a les estrelles (mireu l'article sobre la <link linkend="ai-parallax" 0052 >paral·laxi</link 0053 >), es podria tenir en compte i assignar <firstterm 0054 >magnituds absolutes</firstterm 0055 > que reflectirien la seva lluminositat intrínseca verdadera. La magnitud absoluta defineix quina magnitud aparent tindria l'estrella si fos observada des d'una distància de 10 parsecs (1 parsec equival a 3,26 anys llum o 3,1 x 10<superscript 0056 >18</superscript 0057 > cm). La magnitud absoluta (M) es pot determinar a partir de la magnitud aparent (m) i la distància en parsecs (d), utilitzant la fórmula: </para 0058 ><para 0059 >M = m + 5 - 5 * log(d) (cal tenir en compte que M=m quan d=10). </para 0060 ><para 0061 >L'escala moderna de magnituds no està basada en l'ull humà, està basada en plaques fotogràfiques i fotòmetres fotoelèctrics. Amb telescopis podem veure objectes molt més febles dels que podia veure Hipparchus a simple vista, així que l'escala de magnituds s'ha anat estenent més enllà de la sexta magnitud. De fet, el telescopi espacial Hubble pot captar estrelles gairebé tan febles com les de magnitud 30, les quals són un <emphasis 0062 >bilió</emphasis 0063 > de vegades més febles que Vega. </para 0064 ><para 0065 >Una nota final: La magnitud normalment es mesura a través d'un filtre de color d'algun tipus i aquestes magnituds s'identifiquen per mitjà de la descripció del filtre (&ead;, m<subscript 0066 >V</subscript 0067 > és la magnitud a través d'un filtre <quote 0068 >visual</quote 0069 >, el qual és verdós; m<subscript 0070 >B</subscript 0071 > és la magnitud a través d'un filtre blau; m<subscript 0072 >pg</subscript 0073 > és una magnitud mesurada gràcies a una placa fotogràfica, &etc;). </para> 0074 </sect1>