Warning, /education/kstars/po/ca/docs/kstars/ecliptic.docbook is written in an unsupported language. File is not indexed.

0001 <sect1 id="ai-ecliptic">
0002 <sect1info>
0003 <author
0004 ><firstname
0005 >John</firstname
0006 > <surname
0007 >Cirillo</surname
0008 > </author>
0009 </sect1info>
0010 <title
0011 >L'eclíptica</title>
0012 <indexterm
0013 ><primary
0014 >Eclíptica</primary>
0015 <seealso
0016 >Coordenades eclíptiques</seealso>
0017 </indexterm>
0018 <para
0019 >L'eclíptica és un <link linkend="ai-greatcircle"
0020 >cercle major</link
0021 > imaginari en l'<link linkend="ai-csphere"
0022 >esfera celeste</link
0023 > al llarg del qual el Sol aparenta desplaçar-se durant el transcurs d'un any. Per descomptat, en realitat és l'òrbita de la Terra al voltant del Sol la que provoca l'aparent canvi de direcció del Sol. L'eclíptica està inclinada en respecte a l'<link linkend="ai-cequator"
0024 >equador celeste</link
0025 > 23,5 graus. Els dos punts a on l'eclíptica es creua amb l'Equador celeste són coneguts com a <link linkend="ai-equinox"
0026 >equinoccis</link
0027 >. </para
0028 ><para
0029 >Atès que el nostre sistema solar és relativament pla, les òrbites dels planetes també estan properes al pla de l'eclíptica. A més, les constel·lacions del zodíac estan emplaçades al llarg de l'eclíptica. Això la converteix en una línia de referència molt útil per a qualsevol qui intenti localitzar els planetes o les constel·lacions del zodíac, atès que totes elles <quote
0030 >segueixen al Sol</quote
0031 >, literalment. </para
0032 ><para
0033 >A causa de la inclinació de 23,5 graus de l'eclíptica, l'<firstterm
0034 >altitud</firstterm
0035 > del Sol al migdia canvia al llarg de l'any a mesura que aquest segueix el camí de l'eclíptica a través del cel. Aquest és l'origen de les estacions. A l'estiu, pel migdia el Sol està alt en el cel, i romandrà sobre l'<link linkend="ai-horizon"
0036 >horitzó</link
0037 > durant més de dotze hores. Mentre que, a l'hivern, pel migdia el Sol resta baix en el cel, i romandrà sobre l'horitzó durant menys de dotze hores. A més a més, la llum del Sol es rep sobre la superfície de la Terra amb un angle més directe a l'estiu, el qual vol dir que la mateixa àrea de la superfície està rebent més energia per segon a l'estiu que a l'hivern. Les diferències en la durada del dia i l'energia rebuda per unitat d'àrea són l'origen de les diferències en la temperatura que experimentem durant aquestes estacions. </para>
0038 <tip>
0039 <para
0040 >Exercicis:</para>
0041 <para
0042 >Per a aquests tipus d'experiments assegureu-vos que el vostre emplaçament està establert a algun lloc que no resti proper a l'equador. Obriu la finestra <guilabel
0043 >Configuració - &kstars;</guilabel
0044 > i establiu-hi les coordenades horitzontals, amb l'opció de mostrar el Terra opac. Obriu la finestra <guilabel
0045 >Estableix l'hora</guilabel
0046 > (<keycombo action="simul"
0047 >&Ctrl;<keycap
0048 >S</keycap
0049 ></keycombo
0050 >) i canvieu la data a algun moment a mitjans de l'estiu i l'hora a les dotze del migdia. Torneu a la finestra principal, apunteu cap a l'horitzó sud (premeu <keycap
0051 >S</keycap
0052 >). Observareu l'alçada del Sol sobre l'horitzó al migdia durant l'estiu. Ara, canvieu la data a algun moment a mitjans de l'hivern (mantenint l'hora a les dotze del migdia). El Sol ara restarà molt més baix en el cel. També notareu que la durada del dia és molt més curta si obriu l'eina <guilabel
0053 >Què passa aquesta nit?</guilabel
0054 > a cada data. </para>
0055 </tip>
0056 </sect1>